¿Hablamos del suicidio?

La paraula "suïcidi" ja no és el tabú que era abans. Cada cop són més persones les que s'atreveixen a parlar d'aquesta realitat, i amb l'esperança de trencar el silenci i ajudar els que estiguin passant pel mateix duel, Carmen Sánchez Alegre narra la seva experiència i els seus sentiments després del suïcidi del seu germà. Per tal de representar un raig d'esperança, aquest llibre explica la història de com ella i la seva família van emprendre un camí d'adaptació a aquesta nova realitat, i explica perquè el dol per suïcidi és tan complicat: a més d'acceptar la pèrdua i reconstruir una vida sense el teu ésser estimat, cal bregar amb la contínua sensació de culpa i les elucubracions sobre com la seva mort podia haver-se evitat. Perquè Carmen va comprendre que el suïcidi d'un familiar mai no se supera, però s'accepta; i va trobar mecanismes i eines per aprendre a seguir endavant gràcies a l'amor propi, la psicoteràpia i el seu propi treball personal. A més, aquest llibre pretén trencar l'estigma social del suïcidi visibilitzant una realitat indefugible -a Espanya se suïciden unes 4.000 persones a l'any-, donar suport a persones que han viscut o viuen circumstàncies similars i denunciar un sistema polític inactiu, reclamant una intervenció més gran de governants i millors protocols sanitaris.