Gloria

És un lluminós dissabte de primavera: 11 d'abril del 1970. El cèlebre cantant argentí Sandro es convertirà en el primer llatinoamericà a actuar al Madison Square Garden i Gloria serà una de les afortunades assistents al mític concert. Als seus vint anys acabats de fer, la noia recorre els elèctriques carrers de Nova York, que conviden a oblidar-ho tot i aprendre'l de nou. Hi haurà temps perquè arribin les decepcions, però no avui: avui haurà de durar per sempre i ser, potser, el dia perfecte, si és que Gloria aconsegueix treure's del cap les pertorbadores imatges que va veure als laboratoris fotogràfics d'AGFA, on treballa; si aconsegueix no pensar gaire en el pare assassinat quan era nena, o si a l'irascible i impuntual Tigre li dóna per aparèixer. Potser. Cinc dècades més tard, un fill treu el cap als anys d'iniciació de la seva mare i repara que les seves joventuts, marcades pel pas per Nova York exactament a la mateixa edat, no són tan diferents. Aquest fill és Andrés Felipe Solano, que amb una mirada resplendent però no exempta de foscor, i una prosa tan sincera com sofisticada, rememora a Glòria el moment en què la seva mare va descobrir que l'amor és un interminable joc que consisteix a balancejar-se per no caure pel precipici. Un llibre carregat d'emocions que concedeix al lector el privilegi de presenciar l'inici i tots els possibles futurs d'una dona a partir d'un dia a la vida.