Glenn Ganges en el río de noche

A El riu de nit, Huizenga se submergeix a les profunditats de la consciència a través de les vicissituds i digressions del seu protagonista, Glenn Ganges. De vegades retrocedeix en el temps, com en criticar la bombolla puntcom de finals dels noranta; d'altres, canvia el punt de vista i es dedica a proposar tècniques per agafar el son, mentre Glenn reflexiona sobre com perceben el pas del temps els geòlegs i els gurus de la productivitat, o ens parla dels plaers i les penúries del matrimoni , quan se sofreixen decepcions o es traeix la confiança de l'altre. Huizenga sembla construir la història com si es tractés d'una simfonia: estableix ritmes, aborda constantment temes nous (als quals després torna una vegada i una altra), afegeix i elimina escenes. En definitiva, contreu i estireu el temps.