Generación líquida

Generació líquida és la darrera obra de Zygmunt Bauman, una icona cultural que ha gaudit d'una immensa popularitat gràcies a la seva capacitat per parlar tothom amb un llenguatge comprensible i concís. En aquesta obra, Bauman entaula un diàleg amb un jove exactament seixanta anys més jove que ell: Thomas Leoncini. La seva discussió se centra en el món de les generacions nascudes després dels primers anys de la dècada de 1980, aquells que en una societat líquida i en continu canvi en formen part en qualitat de nadius i que capten la seva realitat en la seva dimensió més profunda i real, fins i tot la dels fenòmens considerats més efímers. En aquesta breu i fulgurant obra pop, tots dos autors analitzen la transformació del cos, els tatuatges, la cirurgia estètica, els hípsters, la dinàmica de l'agressió (i en particular el fenomen de l'assetjament escolar), internet i les transformacions sexuals i amoroses de la societat.