Ganorexia

No hi ha res com escriure bé. Ho sento: ho diré en primera persona: no sóc bo per escriure. Ho sento tot el temps, pateixo. Algú ha dit que escric bé. Ho agraeixo, però no ho crec. Escric d'alguna manera. Amb un estil, un estil determinat. Altres no tenen estil. Els han fet creure que no han de coixejar en cap direcció i que han de caminar recte, i per tant, que han de parlar -escriure- del món com si el vent no bufés mai al món. Sempre com si estiguéssim en un dia de tardor càlid i boirós. Serà una bona escriptura? Qui sap. Aquí escrivim d'una determinada manera; estem davant d'un dolor paralitzant. El món que escrivim aquí -que es llegeix- coixeja amb nosaltres.