Freud

Després de dècades de hagiografies i de condemnes enceses, resulta molt complicat saber avui dia qui va ser Sigmund Freud. Tot i això, després de la publicació de les últimes biografies de referència s'han obert nous arxius als investigadors i el fonamental de la correspondència ja és accessible. Per tant, aquest és un moment immillorable per tornar a un home i una obra sobre la qual quedava molt a dir. El fundador de la psicoanàlisi era, per començar, un vienès de la Belle Epoque, súbdit de l'Imperi austrohongarès, hereu de la Il·lustració alemanya i jueva. Pel que fa a la psicoanàlisi en si, és fruit d'un esforç col·lectiu, d'un cenacle en el qual Freud va donar via lliure a la seva fascinació per l'irracional i les ciències ocultes, convertint de vegades els seus amics en enemics, exercint de Faust però també de Mefistòfils. Pensador modern, però conservador en política, mai no va deixar d'actuar de manera contradictòria amb la seva obra, sempre en nom de la Raó i de les Llums. Aquí hi ha Freud en el seu temps, a la seva família, envoltat de les seves col·leccions, amb les seves dones, els seus fills, els seus gossos; enfrontat al pessimisme davant de l'auge dels extremismes, ple de dubtes a l'hora d'emprendre el seu exili londinenc, on morirà. Però també el veurem al nostre, alimentant les nostres preguntes amb els seus propis dubtes, els seus fracassos i les seves passions.