Flores de fuego

Com els del seu primer lliurament, amb què Victoria León va guanyar el Premi Iberoamericà de Poesia Hermanos Machado, els poemes de Flores de foc, escrits entre el 2018 i el 2022, parteixen d'una poètica i unes concepcions estètiques fonamentades en el classicisme i la llengua natural , assajant noves formes i tons. Dividit en quatre seccions, que dialoguen entre si o amb lectures de Cioran (a qui es deu la metàfora del títol), Lucreci, Nietzsche, Goethe, Marc Aureli, Zweig, Keats, Breton, Foscol o Cernuda, el llibre té la soledat com gran tema comú: la soledat com a destí humà, però també com a far des del qual neix i irradia la poesia per il·luminar-nos i estendre'ns paradoxals ponts amb la vida, o com a recerca de l'ànima del món en el sentit platònic, necessària per crear i viure plenament . La primera part, inspirada per la simfonia Setena de Mahler, la formen poemes que tracten de la nit com a símbol de l'existència, entesa com a camí d'exploració i coneixement. La segona, escrita durant el confinament pandèmic, aborda la dialèctica del record i l'oblit, la presència i l'absència, la fugida cap a dins i la renúncia serena al que s'acaba, però també la necessitat d'anar a trobar els altres. La tercera és una mirada al passat, una constatació de la identitat heterogènia i canviant, una indagació de les pròpies empremtes a través de l'afecte i l'amistat, la unitat i la plenitud restituïdes. Els poemes finals busquen una poesia celebratòria que troba en l'amor i el desig un altre nom de la fe i l'esperança.