Florentino Pérez, el poder del palco

Sorgit a la calor de la petita burgesia franquista i de l'aprenentatge d'una carrera política frustrada, Florentino Pérez s'ha erigit com un dels exponents màxims de l'oligarquia espanyola. El seu imperi, construït sobre dues potes principals: ACS i Reial Madrid -formigó i futbol-, el formen un patrimoni d'uns 2.000 milions d'euros i una empresa amb més de 100 filials a paradisos fiscals que apareix a les trames de corrupció Gürtel, Púnica , Lezo del PP, tres per cent de CiU i que ha finançat les fundacions FAES d'Aznar i Pablo Iglesias del PSOE. Florentino va passar d'agafar una empresa de construcció en fallida i ser un empleat de la família March a controlar autopistes, serveis de dependència i neteja i fins i tot escoles bressol..., multiplicant la seva riquesa per més de deu des que arribés, cap al 2000, a la presidència del club blanc. Per això s'ha servit del privilegi que atorga la llotja del Bernabéu i del món de l'esport com a planter de corrupcions i especulació. Ha teixit tota una trama de relacions íntimes amb periodistes i controla els tempos mediàtics com pocs, arribant fins i tot a posar i treure directors de diaris i fins i tot trucar pels peus de foto que no li agraden... Diners, influència, maneig de contractes i concessions d'obra pública, un mur de silenci al seu voltant, moviments a les institucions, aquesta és la biografia (no comptada) d'un dels homes més poderosos de l'Estat espanyol.