Flamencos

No descobrirem ara que Jerez de la Frontera és un brollador del qual han sortit cants i cantaors que avui són part essencial de la història d'aquest art, ja universal, que ens defineix. Van ser molts, com molts van ser els que van néixer i es van criar en altres espais singulars de la nostra geografia, on s'amuntegaven gitanos, moriscs, andalusos de la perifèria maleïts per la gana i la misèria..., com Triana, els barris gaditans i la seva badia, el Perchel malagueny amb la Trinitat, o els barris del Sacromonte i l'Albaycín granadinos. I són ells, tots ells, en una fusió de races i de cultures, els que donen naixement a unes músiques que són grans de per si mateix. Potser per això, vam decidir un dia ja fa molts anys iniciar una sèrie d'entrevistes amb uns homes i dones del món del flamenc que havien estat fonamentals en el seu temps, però que, per les circumstàncies polítiques, econòmiques o socials, l'afició n'hi havia anat deixant aparcats al racó de l'oblit, sense cap altra cobertura que la caritat o la beneficència municipal si és el cas. Volíem ser una mena de crit que, en boca d'aquests artistes, reclamessin l'estatus que la societat i els estats devien a aquests fadors d'art, ja vorejats dels circuits habituals.