Felices los normales

Feliços els normals és una confidència al voltant d'una vocació arrelada a la memòria de la primera infantesa, entreteixida a la novel·la familiar. És la crònica del descobriment de la identitat pròpia i la troballa del sentit de l'existència a través de la comprensió del patiment aliè i també del propi. Ningú no és normal vist de prop, ens diu la narradora d'aquest llibre, a qui sempre li van fer més por els entenimentats que els bojos. Potser per això es va fer psiquiatre, tot i que aquest no va ser el seu únic motiu. Feliços els normals és un relat compost de rostres on mirar i mirar-se, així com l'evocació de casos que ordeixen una trama literària. Les paraules permeten reunir ficció i realitat, seny i bogeria, en una trobada amb la veritat i el poder guaridor de la literatura.