Fake news

La Llei Gascón consta d'un únic article i una postil·la, és a dir: "Tota sàtira és profecia. Tota paròdia és eufemisme". És possible que això sigui cert en totes les èpoques, però una de les característiques de la conversa pública actual és el cicle informatiu de vint-i-quatre hores i set dies a la setmana, que va molt de pressa i que alhora no es dirigeix ??enlloc . No només es confonen allò urgent i allò important, també es barregen allò real i el simulacre. En els darrers cinc anys Espanya ha viscut un cop d'Estat postmodern, els protagonistes del qual encara no saben si anava de debò o no; una moció de censura contra un president del Govern que va decidir emborratxar-se mentre el feien fora, i de la qual va sortir un nou president recolzat pels que havien protagonitzat un pronunciament civil uns mesos abans; el primer Govern de coalició, amb la sustentació d'un partit que s'oposava a la casta i que va aconseguir col·locar un matrimoni al Consell de Ministres; l'ascens i l'enfonsament d'un partit de centre liberal i l'aparició d'una força d'ultradreta. Mentrestant, científics socials van explicar què és el biaix i després ho van exemplificar amb el seu comportament. Enfrontat a mida panorama, Daniel Gascón parla de temes que li importen a través de formes que li agraden, amb l'humor com a lent fonamental i la vinyeta com a il·lustració encertada. Fake news és una mena de crònica de fets alternatius, així com un estrany intent de diagnòstic. Perquè, com que la realitat s'entesta a recordar-nos cada dia, tota sàtira és profecia i tota paròdia és eufemisme.