Everest 1924

Van ser George Mallory i Andrew Irvine els primers éssers humans a assolir el cim més alt de la planeta? Aquesta pregunta ronda a l'inconscient col·lectiu des que van desaparèixer el 1924 en el seu intent per ser els primers a escalar l'Everest, i encara avui segueix sent un dels grans misteris de l'alpinisme. En aquestes pàgines, Sebastián Álvaro va molt més enllà en el seu intent de trobar una resposta. Des d'una mirada periodística, personal i molt humana, ens convida a treure les nostres pròpies conclusions sobre uns fets i uns personatges que porta perseguint durant anys i que es van desenvolupar en un escenari que coneix de primera mà. Aquesta barreja entre el seu exhaustiu treball de recerca i la seva vivència personal és el que fa especialment ric aquest relat. Sebastián Álvaro ens submergeix en l'univers geogràfic, mental i físic d'aquells joves exploradors britànics que, després de patir en les seves carns el col·lapse del món durant la Primera Guerra Mundial, van canviar els fusells pel piolet i es van plantejar l'escalada de la muntanya més alta de la Terra com la seva millor medicina per alleujar la seva ànima de el dolor de la Gran Guerra. Un recorregut històric pels inicis de l'alpinisme des d'una visió romàntica que va marcar la fi de la Gran Era de les exploracions. No hi ha més certeses en aquesta història que la grandesa dels seus protagonistes que, en aquells remots llocs estranyament misteriosos i desconeguts, es van aventurar amb la ferma voluntat de trepitjar el sostre del món.