Éticas estoicas

Aquest volum pretén fer accessible al lector contemporani les propostes ètiques dels estoics antics, seguint la reconstrucció dels fundadors de l'escola del Pòrtic que elaboren Ario Dídimo, Diógenes Laercio i Hierocles. Aquesta recopilació conté la traducció castellana, a partir d'una revisió crítica del text grec, de les tres exposicions tradicionals de les ètiques estoiques, compostes per Ario Dídimo, filòsof de la cort de l'emperador August, al seu Epítom d'ètica estoica, probablement la descripció més precisa sobre la figura del savi i les seves virtuts, juntament amb el "doxògraf" Diògenes Laercio, al llibre VII de les seves Vides dels filòsofs il·lustres, i Hierocles, autor d'un tractat intitulat Elements d'ètica, on ofereix una presentació de la doctrina clàssica de la familiaritat, acompanyada de diversos exemples extrets del comportament animal. Els estoics s'interessen no sols per la teoria moral, sinó també fonamentalment per la pràctica moral. En les seves ètiques afirmen que la fi última de la vida humana consisteix a "viure d'acord amb la natura", és a dir, viure una vida virtuosa no fent res contra la natura i vivint una vida en harmonia amb l'univers. Pels estoics, les virtuts i les parts de la filosofia s'impliquen recíprocament, ja que la virtut és alhora un coneixement i una disposició. A cadascun de nosaltres correspon dur a terme el seu "acte degut", que consisteix en allò que prescriu la raó, i dels actes deguts sorgeix la coherència dels principis de l'acció.