Etceteramente

Pàgines en blanc, capítols que falten, un lector que es rebel·la, un escriptor amb ganes d'escriure una obra sublim, un viatge pel més enllà interior, rebel contra l'especulació urbana i els revolucionaris a la recerca de l'escriptor, cartes a un escriptor mort, al director d'una editorial. a qui no li importa, un tracte amb el diable, una secta literària que es regeix pel llibre "De catro a catro"... "Etceteramente" és una ximpleria absoluta: indescriptible, indefinible, inexplicable, imperdonable... A homenatge al poder creador de la literatura. Ens trobem davant d'un còctel literari de preguntes: qui escriu?, qui llegeix?, per a què?, com?, què? "Etceteramente" és un artefacte inacabat que mai tindrà un punt final perquè continuarà en altres llibres escrits per altres escriptors i altres lectors. Però també encarna una tristesa i una esperança, la tristesa dels solitaris que es refugien en la literatura a la recerca de consol i l'esperança que la literatura ens proporcioni una llar: un espai de dubte i contradicció, de crítica, de reflexió, de rebel·lió contra el no-res, dels miralls trencats, una finestra al món... Una casa amb les portes obertes.