Estímulo y censura

La República Democràtica Alemanya (RDA), l'efímer país nascut de la partició del Reich després de la Segona Guerra Mundial, ha quedat a l'imaginari col·lectiu com un exemple de censura política i social. Ara bé, aquest assaig se centrarà a analitzar la pràctica d'aquesta censura en l'àmbit de la literatura de ficció i com aquesta es va desenvolupar sota aquestes condicions. Ibon Zubiaur reconstrueix la història d'aquest sistema polític i la complementa amb la visió dels protagonistes a través de cartes, diaris i memòries. A més d'una encertada anàlisi històrica del sorgiment, consolidació i final del sistema de censura, selecciona i analitza algunes novel·les -d'autors com Fritz Rudolf Fries, Alfred Wellm, Stefan Heym, Brigitte Reimann, Volker Braun, Christoph Hein, entre d'altres- que il·lustren la disparitat de sorts que podia córrer un llibre en aquelles èpoques. Aquesta investigació busca tornar als llibres el protagonisme que mai no van haver de perdre. Com aquests llibres es van desenvolupar en un sistema de censura i com això no només en va condicionar la recepció, sinó també el seu sorgiment. Davant del prejudici que la RDA només va produir llibres monocords, veurem que la literatura d'aquell país es va caracteritzar justament per la pluralitat. El resultat va ser una literatura molt viva i sobretot receptiva a les tensions socials del seu entorn.