Estambul

Istanbul és un retrat, de vegades panoràmic i d'altres íntim i personal, d'una de les ciutats més fascinants de l'Europa que mira Àsia. Però també és una autobiografia, la del mateix Orhan Pamuk. La història comença amb el capítol de la seva infància, on Pamuk ens parla sobre la seva excèntrica família i la seva vida en un polsós apartament -"els apartaments Pamuk", així els anomena- al centre de la ciutat. L'autor recorda que va ser en aquells dies llunyans quan va prendre consciència que li havia tocat viure en un espai ple de malenconia: resident d'un lloc en ruïnes que arrossega un passat gloriós i que intenta fer-se un lloc a la "modernitat". Vells i bells edificis en ruïnes, estàtues valuoses i mutants, viles fantasmagòriques i carrerons secrets on, per sobre de tot, destaca el terapèutic riu Bòsfor, que a la memòria del narrador és vida, salut i felicitat. Aquesta elegia serveix perquè l'autor introdueixi pintors, escriptors i cèlebres assassins, a través dels ulls dels quals el narrador descriu la ciutat.