Espía de la primera persona

El testament literari de Sam Shepard, escrit en els últims mesos de vida, quan una malaltia degenerativa s'anava apoderant del seu cos. Davant d'aquesta situació, l'escriptor va plantar cara, en un darrer gest de resistència a través de l'escriptura. El resultat va ser aquesta novel·la breu, fragmentària, el·líptica, radical, enigmàtica i enlluernadora. Algú espia algú: observa a l'altra banda del carrer un home que roman assegut en un balancí, parla sol i rep atencions dels seus éssers estimats. Algú evoca records i narra històries: una festa estranya amb camells en ple desert d'Arizona; el marit d'una tia àvia a qui van arrencar una orella d'una mossegada; un embarcador a la costa; un cavall al qual disparen en plena cursa; una clínica al mig del desert envoltada de jardins amb escultures; la història dels avis que se'n van anar quan la casa se'ls va inundar; la història de Pancho Villa quan acabada la revolució ho van assassinar; un matalàs a terra al Lower East Side novaiorquès; Vietnam i el Watergate; la fugida d'Alcatraz; un grup d'immigrants mexicans que esperen feina a una cantonada... Territoris fronterers, paisatges de l'Amèrica profunda, zones desèrtiques, platges de Califòrnia i carrers de Nova York: el mapa o el puzle o el mosaic d'una vida. Una obra de bellesa arrabassadora, un poema de comiat en forma de novel·la.