España no es país para ríos

"Espanya no és país per a rius" analitza la situació de quaranta rius d'entre els prop de trenta mil que recorren les terres del nostre país. Són quaranta rius que els representen tots, perquè els problemes que pateixen els nostres rius són comuns a tots ells: els embassaments que impedeixen la circulació i renovació de les aigües, la introducció destructiva d'espècies exòtiques, la contaminació de la indústria i del model agropecuari, el seu ús indiscriminat per generar energia i regar hortes immenses... tots aquests factors estan acabant amb la vida dels nostres rius. Tot i les conseqüències del canvi climàtic, que ja gairebé ningú s'atreveix a negar amb llibertat, que combina l'escassetat d'aigua amb períodes puntuals de pluges torrencials, les solucions proposades actualment continuen sent les mateixes que les posades en pràctica fa un segle : embassar els rius i esprémer encara més les aigües. En l'actualitat, si expliques que les velles solucions ja no serveixen, molts experts, entesos, planificadors, polítics i ciutadans s'encongeixen d'espatlles, o no s'ho creuen o confien que la tecnologia superarà aquest puntual problema com abans en van solucionar altres de més greus , com el desastre del Prestige... Però no hi ha solucions màgiques. Sense rius nets, corrents i lliures, gran part d'Espanya esdevindrà un trist desert. Ja no queden musclos perlífers a gairebé cap riu d'Espanya perquè les seves aigües no estan netes ni corren lliures, els salmons no remunten les lleres i les truites desapareixen. Però el problema més greu que pateixen els nostres rius és l'oblit, la ignorància de tots nosaltres, l'escassa atenció que els prestem, encara que donem molta importància a la seva aigua com a recurs per regar, beure, produir energia, desguassar les nostres deixalles o adornar algun paisatge . Perquè un riu és més que un canal per regar o el final d'una claveguera urbana. Al costat d'un riu va començar la humanitat a fer ciutats i a somiar un futur.