Eso no estaba en mi libro de historia del anarquismo

L'anarquisme va veure la llum com a ideologia a l'Europa de la segona meitat del segle XIX i els seus ideòlegs principals van ser Pierre-Joseph Proudhon i el noble rus Mikhaïl Bakunin, sent la seva definició canònica: una proposta d'organització revolucionària de la societat caracteritzada per la inexistència de qualsevol mena d'estat, govern, jerarquia i lleis escrites. Aquest llibre ens endinsarà en personatges com Ravachol o Bonnot, representatius d'un anarquisme francès conegut com a "il·legalista", poc amant de la teoria i propens a la violència contra el "sistema". Revisarem tòpics com que, entre finals del segle XIX i les tres primeres dècades del XX, la principal implantació organitzativa de l'anarquisme va tenir lloc a l'Europa mediterrània i l'Imperi rus o les mitificades virtuts dels anarquistes espanyols i russos a les seves respectives guerres civils. També abordarem l'experiència revolucionària durant la nostra contesa fratricida i analitzarem experiències llibertàries ignorades com la de l'Exèrcit Negre de l'anarquista ucraïnès Nestor Mackhnó durant la guerra civil russa o la de la Comuna Lliure de Shinmin a Manxúria. Inevitable és que, en aquestes pàgines, es recordi l'antianarquisme, tant el vertebrat per les autoritats governamentals i militars com l'organitzat en plataformes sindicals i partidistes amb l'objectiu de combatre la ideologia, com va passar amb els Sindicats Lliures o generals de l'exèrcit espanyol com Joaquín Milans del Bosch o Severiano Martínez Anido.