Eso no estaba en mi libro de historia de los cátaros

Sabies que molts càtars creien en la reencarnació? I que pensaven que la salvació passava per la renúncia a allò material? Quina relació hi ha entre els càtars occitans i el Sant Grial? Hi va haver el tresor de Montsegur? Arribaren a suposar un perill real per a l'església de Roma? Sabies que hi ha una relació entre el gènere literari de l'amor cortès i el catarisme? I que els càtars es negaven a menjar carn, només tenien una oració (el parenostre) i no acceptaven almoines? Óscar Fábrega, historiador especialitzat en la història de les religions, a més d'exposar i explicar les seves creences, els seus rituals i la seva història, es fa ressò d'una infinitat de fets desconeguts sobre els càtars enigmàtics del Llenguadoc. Des de mitjans del segle XII fins a finals del XIII, el moviment càtar es va alçar per Occitània, el nord d'Itàlia, Flandes, Xampanya i Catalunya com una autèntica església alternativa a la de Roma, amb la seva pròpia organització, la seva doctrina i un curiós ritu iniciàtic , el consolament. Radicals en les seves creences i impregnats d'una profunda espiritualitat, els càtars protagonitzen un període de gran importància per a Occident. Aquests rebels de l'edat mitjana qualificaven de fraudulents els poders terrenals, rebutjaven el materialisme, tractaven les dones en termes d'igualtat, acceptaven la diferència de credo, defensaven l'amor lliure i afirmaven que l'infern no existia. Però, sobretot, els càtars van posar en dubte l'autoritat de l'Església i la seva concepció del bé i del mal, provocant que trontollés el sistema de valors imposat. La resposta del catolicisme va ser tremenda: amb el suport de la corona francesa, que anhelava ocupar per fi Occitània, l'Església es va llançar a reprimir a sang i foc el moviment càtar occità. I va aconseguir acabar amb ells.