Eso no estaba en mi libro de historia de la cocina española

A través d'aquestes pàgines, coneixerem l'evolució de la cuina espanyola, des de les coques de farina de gla ibera al caviar esfèric de meló de Ferran Adrià. Descobrirem que el millor relat sobre la fructífera convivència entre les cuines cristiana, jueva i musulmana li devem a la prostituta Aldonza, La lozana andalusa; que en el segon viatge de Colom a les "Índia Occidentals", la seva marineria va menjar tres manatíes (vaques marines) creient que eren sirenes poc agraciades; que som l'únic país que pot presumir d'haver tingut un gos gurmet; que el primer document escrit sobre la truita de creïlla està datat l'any de la Revolució Francesa; o que al ministre franquista José Luis Arrese se li va acudir la idea d'alimentar els espanyols humils amb entrepans de dofí. Desentranyant episodis oblidats la cuina espanyola sabrem que els navegants del segle XVIII van inventar la recepta de la mazamorra, "el gaspatxo que va venir del mar"; que la famosa truita de patates desconstruïda no és una creació d'Adrià sinó del seu deixeble Marc Singla; que la reina Maria Lluïsa de Parma sempre menjava sola perquè havia de treure's la seva preciosa dentadura postissa de porcellana; o que Isabel II presumia d'haver-se menjat cinc plats de pollastre amb arròs safranat, una cosa molt similar a la paella, en una sola asseguda.