En torno al arte

Acostumem a parlar del món de la ficció com si un text o imatge li correspongués un i només un món, com si una novel·la representés tots els estats de coses i els fets d'aquest món. Tot i això, els estats de coses descrits i els fets narrats en una novel·la no dibuixen un món en la seva totalitat, ni tan sols són tots els que necessitem per entendre-la. El món desborda el text de l'obra i la pròpia l'obra, que seria il·legible sense aquest món sobre el qual té sentit. El lector fa inferències, estableix hipòtesis, arriba a conclusions i adopta actituds -més o menys deliberadament- fent ús de supòsits i creences que no són explícites, sinó que tenen a veure amb aquest món de rerefons. Els personatges adults han tingut una infància, les emocions que motiven els seus actes tenen una història, quan l'acció deixa de centrar-s'hi, segueixen existint, els esdeveniments segueixen tenint conseqüències, les geografies dels llocs preexisteixen o en tot cas se suposen l'escenari permanent de les històries, etc.