En la mente del mundo

Arnau no ofereix un sistema de filosofia, però sí una manera d'entendre el món i posicionar-s'hi. El mecanicisme que ha dominat l?època moderna està esgotat. El racionalisme (Descartes), la matematització de la natura (Newton), la moral universal (Kant), la lògica de la competició i l'atzar (Darwin), han portat el planeta fins al límit i certes pràctiques científiques, tan celebrades, han convertit en una amenaça per a la vida. És el moment d'oferir una alternativa, una nova cultura mental i una nova manera d'entendre l'enigma del que és real. El tema daquest assaig és la relació entre lobservació i la naturalesa. La seva hipòtesi de treball és la distinció entre ment i consciència. Aquesta distinció permet establir una segona hipòtesi: els fonaments reals no són els àtoms o qualsevol altre tipus d'entelèquia física o material, sinó la percepció i el desig. L'amor és la força del que és real i la vida una eròtica de la percepció. Un plantejament que va contra el sentit comú modern. El lector hi trobarà idees paganes de Grècia i Índia, heterodoxos de la il·lustració (Leibniz o Berkeley), filòsofs de la ment (William James o Whitehead) i teòrics quàntics (Niels Bohr). Segons el principi de complementarietat, els mètodes i els interessos amb què investiguem la realitat formen part d'aquesta realitat. No hi ha realitat al marge. La nostra intencionalitat està entreteixida amb les coses del món. Es pot matematitzar la natura i desencantar el món. Però això no vol dir, com creia Galileu, que la naturalesa parli el llenguatge de les matemàtiques. Significa simplement que la matematització obre un camí a la nostra relació amb ella. Un camí tan legítim com el poètic o filosòfic. Això ens porta al principi de correspondència. Diferents visions del món poden ser 'certes' sempre que s'accepti que són complementàries. L'objectivitat és el consens dels especialistes. Experts que perceben, desitgen i senten.