En el principio era el sentido

Viktor E. Frankl, la primera crisi existencial del qual li sobrevé a una edat tan primerenca com la que tenia Mozart quan va compondre el seu primer minuet, va ser incapaç de no deixar la seva empremta al segle XX. El segle del replantejament de tots els valors, de la vertiginosa acceleració de tots els processos i de la decadència dels costums sotmesos a una manipulació quotidiana constant. Amb una extraordinària capacitat de percepció, Frankl va dedicar la seva vida exclusivament a un pensament fonamental que abans d'ell semblava innecessari: que la vida té un sentit i que aquest sentit no és una imaginació nostra, sinó que realment existeix. Podem, doncs, aplicar a Frankl la famosa frase de Goethe: "Al principi era el sentit".