En el corazón de la Europa civilizada

A principis dels anys vint, el pintor Marc Chagall va treballar com a professor en un orfenat jueu als afores de Moscou, on va tenir ocasió d'escoltar el relat aterridor dels nens que havien sobreviscut als pogroms a Ucraïna, els quals, havent estat testimonis de l'assassinat dels seus pares, les violacions de les seves germanes, el saqueig de casa seva, havien fugit espaordits cap enlloc a la recerca de recer i menjar. "Els orfes més desgraciats", els va anomenar Chagall. El pintor no va ser l'únic a cridar l'atenció sobre què passava. A la premsa americana, per exemple, inclòs el New York Times, es van publicar articles el 1919, el titular del qual es preguntava: "¿Serà una massacre de jueus el proper horror a Europa?". Entre 1918 i 1921, a més de cinc-centes localitats del que, avui dia, és Ucraïna, es van documentar més d'un miler de disturbis antisemites, cosa que es coneixeria amb el terme rus "pogrom". Al cor de l'Europa civilitzada, Jeffrey Veidlinger reconstrueix, amb mestratge i meticulositat, l'amarga història dels pogroms a l'Europa de l'Est que van causar la mort a més de cent mil jueus; de fet, les matances dels pogroms després de la Gran Guerra van normalitzar la violència contra els jueus. Basant-se en materials d'arxiu, testimonis de testimonis, registres de judicis i ordres oficials recentment descoberts, Veidlinger escriu un llibre apassionant que fa llum sobre uns episodis que van crear, sens dubte, les condicions del que va ser l'Holocaust vint anys després.