En el brocal del tiempo

Aquesta antologia titulada Al brocal del pou reuneix l'essència de la poesia de Juana Castro, la trajectòria de la qual va començar l'any 1978. La seva obra ocupa un lloc indiscutible a la poesia espanyola on allò femení afecta tangencialment tot el seu recorregut com a escriptora. La consciència feminista és mostrada amb metàfores d'una insòlita exquisidesa. Durant més de trenta anys Juana Castro ha freqüentat un sol tema modulant-lo a gust del temps en què va ser escrit: l'experiència de ser dona des de diverses perspectives i simbolitzacions sempre contravenint la cultura patriarcal. En aquest territori és única, per això la seva poesia és objecte d'estudi a prestigioses universitats nord-americanes. El crític John C. Wilcox ha escrit amb encert un assaig sobre la seva poesia que l'autora ens ofereix la intrahistòria de la dona analfabeta de finals del s. XIX i principis del XX. En la fusió entre allò històric i allò biològic la dona sent menys pudor a acostar-se a un jo que es mira molt de prop i no precisament perquè el mirall li torni una imatge augmentada de la seva perplexitat. Els temes recurrents de la poesia de Juana Castro són la vida rural, l'amor com a font de plaer, la idealització de cossos femenins, la pèrdua d'éssers estimats com la del seu fill, la malaltia de l'Alzheimer dels pares i la lluita de la dona contra la societat patriarcal.