Emilia Pardo Bazán y su fascinación por la criminología

Tot és possible en un llibre com aquest. Crims reals, la pobresa com a font del crim i la capacitat extraordinària d'una dona única per desentranyar-ne l'essència. Emilia Pardo Bazán es basava en aquests crims, que tant cridaven la seva atenció, per escriure novel·les curtes. Però sempre deixava ben clara la diferència entre crim real i fictici. Per a ella, el crim inventat és "cerebral, geomètric i matemàtic, tan diferent de la realitat humana i tan semblant als problemes d'escacs". Per això mateix, per la seva imperfecció, els crims reals eren del seu màxim interès, fins al punt d'acudir al lloc del succés per observar amb els seus propis ulls els detalls que se'ls escapaven als cronistes i, després, opinar-ne sobretot en els seus articles. No hi deixava titella amb cap. Criticava els investigadors que no actuaven amb professionalitat en la inspecció ocular de l'escena del crim. A les víctimes i als assassins, i ho fa amb el seu peculiar gracejo i la seva llibertat de pensament. Marisol Donis recull el seguiment que Emilia Pardo Bazán va fer d'alguns dels crims més memorables i bàrbars del seu temps: el crim de la pineda de Pericote; el del carrer Sant Andreu; els crims del carrer Fuencarral; els "mujericidis"... Res li era aliè, va seguir i va documentar una trentena de successos criminals, estafes, suïcidis ampliats... Crims reals que no sempre eren resolts per la mala investigació, cosa que la portava a concloure, contrariada en no poques ocasions , al final dels seus articles: "L'assassí no hi ha hagut". Pur Emilia Pardo Bazán. Pur delit per a tots els seus lectors.