Emearen bidea supergizakiaren aroan

Aquest llibre presenta un camí, un camí que porta a una comunitat desconeguda. Aquest camí pertany a la femella, el camí de supervivència i alliberament que pertany als pobles negats i marginats en l'època del superhome, de fet. Per arribar a aquesta comunitat desconeguda, l'assagista distingeix tres cercles que cal creuar: el primer, el cercle de la vida; el cercle de la ment, el segon; i el cercle comunitari, el tercer. S'ha d'omplir un llançament a cada cercle. En el cercle de la vida, caldrà alliberar la femella; mentre que en el cercle de la ment, la imaginació; i, al cercle de la comunitat, finalment, la festa. Els poders més grans de la civilització cristiana els tindrem com els guardians que encadenen l'obstacle, el femení, la imaginació i la festa en aquesta difícil tasca: ideologia genètica, logocentrisme i patriarcalisme; aquesta és la trinitat de poder més poderosa que l'esperit cristià -l'Esperit Sant- ha creat al llarg de la història. Com afirma Martínez de la Pera en aquest assaig, hi ha una manera de guanyar el concurs amb la Santíssima Trinitat, alliberant la femella, la imaginació i la festa. De fet, el camí de la dona -és a dir, el camí de la supervivència i l'alliberament de la dona- i la gent negada són un mateix. En el camí de la dona es conjuguen urbanisme i feminisme.