Eldorado

Un poble del Sud a l'Espanya del 1960 acorralat entre el casticisme de l'Antic Règim i el cosmopolitisme de la Dècada Prodigiosa. Els personatges del llibre són els joves que el febrer de 1956 es van revoltar per primera vegada contra l'statu quo implantat per la Guerra Civil. Els mateixos que, vint-i-cinc anys més tard, van empunyar les regnes de l'Espanya democràtica. Fernando Sánchez Dragó és llavors un jove, pobre, feliç i deixeble de Hemingway, que s'acaba de separar i arriba a Torremolinos tan decidit a devorar el món. La Costa del Sol naixia llavors i, amb ella, un nou estil de vida que ja no existeix però l'aroma del qual roman. Allà coneixerà una dona de dinou anys que recorda la Natalie Wood d'Esplendor a l'herba i se n'enamorarà perdudament. La corteja, es deixa festejar i així passaran sis setmanes de sol, sal, atzavares, xanquets, ginebra, romanticisme, rebel·lia i amor del sud... Però ella es resistirà a tenir una relació amb ell a causa de l'estat civil de qui amb tant ímpetu la requereix. Per això, el vint-i-un Dragó, es tancarà a escriure torrencialment aquestes pàgines, en només vint-i-tres dies, amb l'objecte de conquerir-la. El jove que un dia va ser encara avui persegueix l'autor amb la màxima que regeix la seva vida: "es volien, sapigueu-ho". La destrucció o amor. Això, i molt més, és Eldorado.