El zorro rojo

La mort de Santiago Carrillo el 28 d'octubre del 2012 va posar fi a noranta-set anys viscuts intensament i en primera fila de la política. Fill de Wenceslao Carrillo, dirigent socialista, el seu primer record era visitar el seu pare a la presó. Encara adolescent va participar a la vaga de 1934 i va passar per la presó, on es va radicalitzar. Després d'un viatge a Moscou va aconseguir unificar les joventuts del PSOE i del PCE la vigília de la Guerra Civil, per a continuació unir-se als comunistes. Durant la guerra va passar un dels episodis més foscos de la seva vida, la matança de presos rebels a Paracuellos, quan era responsable de seguretat a Madrid. Després de la guerra va romandre trenta-vuit anys exiliat, sempre a la direcció comunista, que va exercir amb mà de ferro. El seu gir cap a l'eurocomunisme i el seu paper fonamental a la Transició van alleujar la seva figura.