El zar olvidado

Miguel Romanov, germà de Nicolau II, va tenir a les mans la possibilitat de salvar la dinastia dels tsars, després que el seu germà hi abdicés. La nit de febrer de 1917 en què una revolta popular va agafar els carrers de Petrograd, Miquel va haver de buscar refugi a casa d'una amiga. Allí romandria mentre l'autocràcia a Rússia desapareixia en una implosió. La Duma formava un Govern provisional, s'organitzava el Soviet i el tsar intentava arribar amb tren des de la caserna general rus a la Primera Guerra Mundial al palau on vivia amb la seva família. Aquest viatge amb tren de més de quaranta hores, que mantenia el nou Govern en suspens, va ser la seva perdició. El buit de poder va fer que la capital, i Rússia sencera, es perdessin per sempre en un nou règim totalitari. Miquel va renunciar temporalment al poder amb la condició que se celebressin eleccions lliures i que els russos, per primera vegada en la seva història, votessin pel tipus d'Estat que volien, monarquia o república, en una Assemblea Constituent. Però el Soviet no ho permetria. Miguel Romanov podia haver canviat la història de Rússia, S'hauria evitat la pèrdua de sang inútil de la Primera Guerra Mundial. La guerra civil. Els terribles règims de Lenin o Stalin. El presagi de la tragèdia russa, fins avui.