El vértigo horizontal

Per escriure, cal mirar les coses com si fos la primera vegada. Amb aquesta premissa dono compte en aquests relats, de les impressions del meu primer viatge a Argentina i Uruguai l'any 2003. La crisi econòmica i política estava en ple apogeu després del corralito de l'any 2001. Vaig arribar a Buenos Aires a principis de agost del 2003. La invitació partia de la poeta Diana Bellessi per llegir poesia a la Casa de Cultura del carrer Hondures 3784, avui desapareguda. Aquest mateix mes, el 27 d'agost, vaig impartir una conferència sobre poesia femenina espanyola a la Universitat de la República, gràcies a les gestions de la professora i catedràtica Eleonora Basso. Em van obrir les portes els poetes Ida Vitale i Enrique Fierro, que llavors vivien a Austin (Texas). Aquest títol prové d'una metàfora creada per l'escriptor francès Pierre Drieu la Rochelle. Aquesta metàfora em va semblar que resumia, a cop de vista, tot el que vaig sentir quan vaig veure la immensitat de la Pampa. Vaig investigar i vaig saber que l'escriptor, simpatitzant del nacionalsocialisme, havia sortit a caminar una matinada llunyana amb J.L. Borges. Van arribar als voltants de Puente Alsina, als suburbis de Buenos Aires, on ja se sentia la plana, i va exclamar: "!vertigeix horitzontal!".