El umbral de la sombra

Del Candelero (1582) als Furores (1585), la cruïlla entre filosofia, literatura i pintura constitueix un dels nuclis del pensament de Giordano Bruno (1548-1600). La sèrie de les set "obres italianes" s'obre amb una comèdia el protagonista de la qual és un pintor-filòsof i es tanca amb un diàleg on un filòsof-pintor pinta i comenta imatges. Filosofar (el mite de la caverna) i pintar (el mite dels orígens de la pintura) són per al Nolano partir de l'ombra en el desesperat intent d'anar més enllà del llindar. A la llum d'aquest tema, documentat amb un preciós elenc iconogràfic, Nuccio Ordine analitza la gènesi i el desenvolupament de l'obra italiana de Bruno, mostrant la unitat profunda que uneix la peça de teatre parisenca als sis diàlegs londinencs. És una obra concebuda dins d'un programa en què el Candeler serveix d'obertura per a la presentació d'una sèrie de temes que es desenvoluparan en els moviments successius de la "nova filosofia". En nom de les infinites relacions de l'home amb la natura i el saber, Bruno fon cel i terra, forma i matèria, religió i vida civil, diàleg i representació, seriós i còmic. I ho fa sabent que tota transgressió genera una nova consciència de si mateix i del món.