El último graduado

El coneixement atorga protecció. Aquest és el lema oficial de l'Escolomància. Suposo que podríem dir que és cert..., el problema és que aquí resulta molt difícil aprendre, de manera que la protecció de què disposem és més aviat escassa. El nostre estimat col·legi fa tot el possible per devorar els seus alumnes, però ara que sóc a darrer curs i he aconseguit uns quants aliats, ha desenvolupat un antull d'allò més particular per mi. Fins i tot si aconsegueixo sobreviure a les interminables onades de maleficària amb què m'obsequia entre els esgotadors projectes per a classe, no tinc ni idea de com els meus aliats i jo sortirem vius del saló de graus. Si no és, per descomptat, que accepti una vegada el meu profetitzat destí i sucumbeixi a la màgia fosca i la destrucció. Per descomptat, així sortiria en un tres i no res. Endinsant-me en el camí del coneixement, sens dubte. Però no penso rendir-me: ni als mals ni al destí, i encara menys a l'Escolomància. Sortiré d'aquest horrible lloc amb els meus amics encara que sigui l'última cosa que faci.