El último asesino

Molts homes van acabar amb la vida de Juli Cèsar, però només un donaria caça als assassins. A partir de la primavera del 44 a. C., el fill adoptiu de Cèsar, el futur emperador August, es cobraria el seu terrible venjança: estava decidit a acabar amb els assassins dels idus de març; i no només amb Brut i Casio, sinó amb tots i cadascun dels dinou homes que havien conspirat contra el dictador. Després de més d'una dècada de violenta persecució a través de diversos continents, l'últim dels conspiradors a morir va ser Casio de Parma, un poeta, dramaturg i mariner gairebé desconegut que va lluitar en tots els bàndols durant les guerres civils que van assolar a la moribunda República , excepte en el guanyador. Durant catorze anys, els assassins de Cèsar van tractar d'escapar als caçadors enviats per Octaviano, però, un per un, van anar caient fins que només Casio va romandre en peu. La seva apassionant fugida, que fins ara no ha estat més que una nota a peu de pàgina als anals, es converteix en aquesta obra en un tapís que retrata el convuls final de la República romana. L'últim assassí és el relat èpic d'una caça que un emperador va voler amagar, una història trepidant de tortures i terror, de política i poesia. És, en definitiva, una vívida narració d'un dels períodes més turbulents de la història de Roma en què s'enfronten la venjança i l'instint de supervivència.