El túnel 29

Construït el 1961 per impedir l'èxode de ciutadans de la República Democràtica Alemanya al sector aliat de la ciutat, el Mur de Berlín va ser testimoni de nombrosos intents frustrats que van pagar amb la presó, i fins i tot amb la seva vida, els qui van tractar de travessar-lo, convertint-se en símbol universal de l'oprobiosa impotència d'un règim totalitari. A partir d'incomptables hores d'entrevistes amb els supervivents, i milers de documents provinents dels arxius de la Stasi, Helena Merriman reconstrueix de manera detallada una pàgina de la història recent tan sorprenent que supera amb escreix la millor obra de ficció. El pla semblava desafiar tant la sensatesa com la geografia: construir un túnel per ajudar els alemanys orientals a escapar per sota de l'anomenada "franja de la mort", el pas més fortament custodiat per guàrdies fronterers i gossos pastors alsacians, i fer-ho en un sòl argilós entre corrents daigües. Tot i això, a l'estiu de 1962 un grup de valerosos excavadors, liderats pel jove estudiant d'enginyeria Joachim Rudolph, que havia aconseguit fugir de la RDA un any abans, va aconseguir l'impossible: cavar una estreta galeria de cent trenta-cinc metres de longitud entre una fàbrica a l'oest i el soterrani d'un edifici abandonat a l'est. Una proesa que ni els agents infiltrats ni els espies de la Stasi van poder impedir, i que va permetre que vint-i-nou persones, entre homes, dones i nens, trobessin la llibertat.