El tercer siglo

Vicente Molina Foix sempre ha escrit sobre cinema, vessant literari que ha compaginat al llarg de tota la seva vida amb la poesia, la novel·la, els textos teatrals o els guions cinematogràfics. També va dirigir dues pel·lícules: "Sagitario" (2001) i "El dios de madera" (2010). Les seves crítiques cinematogràfiques han aparegut a les principals revistes i diaris del nostre país com "Film Ideal", "Griffith", "Nuestro cine", "Fotogramas", "Cambio 16", "Tiempo", "El País", "Cinemanía" i "Letras Libres". Però com afirmava en una entrevista fa alguns anys, Molina Foix no es considera mitòman ni un nostàlgic dels cineastes clàssics, sinó que és, senzillament, "un escriptor que va al cinema molt sovint, a la recerca de plaers", i que escriu després ressenyes en què intenta revelar el llenguatge específic del cinema i mostrar aquest món de sensualitat amagat en tantes pel·lícules. A "El tercer segle. 20 anys de cinema contemporani" podem trobar les extenses crítiques aparegudes al llarg de les dues darreres dècades a la revista "Lletres Lliures", centrant-se l'autor en la producció cinematogràfica del començament d'aquest tercer segle que ja atresora grans èxits i en què, com diu el mateix Molina Foix, els déus de l'olimp cinematogràfic han canviat.