El tejido de la civilización

La història de la humanitat és la història dels teixits, tan antiga com la pròpia civilització. Des que es va filar el primer fil, la necessitat d'obtenir teixits ha servit d'impuls per a la tecnologia, els negocis, la política i la cultura. A El teixit de la civilització, Virginia Postrel ha dut a terme una investigació única en el seu gènere que sintetitza arqueologia, cultura, economia i ciència per construir una història sorprenent. El negoci dels tèxtils va finançar el Renaixement italià i l'Imperi mongol; ens va donar la comptabilitat de partida doble i les lletres de crèdit, i va fer possible crear obres tan significatives com el David i el Taj Mahal. Des dels pobles minoics, que exportaven a Egipte teles de llana tenyides d'un preat porpra, fins als romans que vestien seda xinesa d'un valor exorbitant, el negoci i la producció de tèxtils va posar els fonaments perquè el món antic recorregués els camins de la cultura i l'economia. La recerca de teixits i tints -com succeïa amb les espècies i l'or- va portar els mariners a travessar mars estranys i a la forja d'una economia global. El teixit també ha estat la força motriu que s'amaga després del desenvolupament tecnològic: els orígens de la química es troben al tint ia l'acabat de les teles. Les albors del codi binari -i potser de totes les matemàtiques- es troben a la teixidura. La cria selectiva per a la producció de fibres va donar pas al naixement de l'agricultura. La corretja de transmissió va arribar de la mà dels productors de seda. Igual que la microbiologia.