El sueño del Círculo de Viena

A la Viena posterior a la Primera Guerra Mundial es va produir una rara i feliç coincidència: un grup de ments excepcionalment brillants es van unir per esbrinar quant de veritat o falsedat hi havia en les idees que sustentaven des de l'Antiguitat les matemàtiques, la física i la filosofia. Inspirats per la teoria de la relativitat d'Albert Einstein i les idees de Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, aquests joves intel·lectuals compartien el somni de desenvolupar i difondre una visió del món totalment basada en la ciència, lliure de argot i metafísic buit. Es van anomenar a si mateixos el Cercle de Viena. Als membres fundadors (el filòsof Moritz Schlick, l'economista Otto Neurath i el matemàtic Hans Hahn), aviat es van afegir altres genis com Kurt Gödel i Rudolf Carnap. El grup es va reunir de manera regular des del 1924 fins al 1936, dotze fructífers anys en què van aconseguir revolucionar la filosofia i la ciència contemporània. Tot i això, mentre ells s'embarcaven en una èpica recerca de la veritat, al seu voltant el món se sumia en un dels períodes més ombrívols de la història. L'Europa d'entreguerres va arrossegar els apassionats membres del Cercle al corrent, posant un tràgic final al seu projecte. Alguns van perdre la vida, d'altres van haver de fugir d'un continent enfosquit pel feixisme i la guerra.