El señor Wilder y yo

Als seus cinquanta-set, la carrera com a compositora de bandes sonores de Calista Frangopoulou, grega establerta a Londres des de fa dècades, no passa pel seu millor moment. Tampoc no ho fa la seva vida familiar: la seva filla Ariane s'estudiarà a Austràlia, sense que aparentment això l'entristeixi de la mateixa manera que entristeix la seva mare, i la seva altra filla adolescent, Fran, està pendent d'interrompre un embaràs indesitjat. Mentre la seva professió l'arracona i les filles, decidides o titubejants, comencen a obrir-se pas per si soles, Calista recorda el moment en què tot va començar per a ella; juliol de 1976, quan a Los Angeles, i ostensiblement poc arreglada per a l'ocasió, es presenta amb la seva amiga Gill en un sopar que celebra un antic amic del pare d'aquesta: un director de cinema 77 del qual cap de les dues no sap res, i que resulta ser Billy Wilder; Wilder, que, amb la seva esquiva bonhomia, acaba contractant Calista com a intèrpret perquè l'assisteixi a la filmació de la seva nova pel·lícula, Fedora, que es rodarà a Grècia l'any següent.