El secreto de la vida

Fins a la dècada del 1950, ni tan sols les ments més brillants de la ciència sabien com els gens transmetien la informació essencial per a la vida des d'un organisme a la seva descendència. Quan el 28 de febrer del 1953 els científics James Watson i Francis Crick van irrompre en un pub de Cambridge per proclamar el descobriment de l'estructura de doble hèlix de l'àcid desoxirribonucleic -l'ADN-, res no va tornar a ser igual en la història de la ciència i de la humanitat. Watson, Crick i Maurice Wilkins van guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1962, mentre que el bestseller La doble hèlix, les memòries de Watson sobre el descobriment, va assentar un relat oficial ple de mitges veritats, injúries i prejudicis. La perfecta vilana d'aquell llibre era la química Rosalind Franklin, que havia estat fonamental en els treballs que van conduir a la troballa i que no obstant va quedar relegada. El secret de la vida és la història de la pugna entre personalitats complexes i ambicioses cridades a revolucionar la biologia, en un temps -a mitjans del segle XX- en què els científics eren considerats una cosa així com déus, en un sistema acadèmic consagrat al progrés, però també elitista, misogin i antisemita.