El salvador del Imperio, Flavio Aecio

L'any 476, el cabdill dels hèruls, Odoacre, va destituir l'emperador d'Occident, Ròmul August, enviant les insígnies de el poder imperial a Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient. L'Imperi romà d'Occident havia arribat a la seva fi. Què havia passat perquè el major imperi de l'món conegut desaparegués? Durant centenars d'anys es van anar succeint una sèrie de fets que van propiciar la fi de l'Imperi: lluites internes entre l'emperador i tots aquells que aspiraven a ocupar el seu lloc; degradació i corrupció en l'administració i entre els seus funcionaris; un exèrcit en decadència i descomposició que havia perdut els valors que li havien fet invencible, i finalment, l'arribada als territoris de l'imperi d'una sèrie de pobles, denominats "bàrbars", que en moltes ocasions havien estat contractats pels propis emperadors o els que aspiraven a deposar per servir-se'n com a força armada. No obstant això, en aquest període, un general romà, Flavi Aeci de Mesia, va exercir les funcions de cap d'estat, magister militum, durant el mandat de l'emperador Valentiniano III i va aconseguir frenar les escomeses dels pobles bàrbars, retardant la caiguda de l'Imperi de Occident durant una generació. La seva fama i el seu valor, així com la proesa aconseguida, van ser tals que el van considerar el salvador d'Imperi d'Occident i els seus contemporanis d'Orient li van donar el sobrenom de "l'últim romà". Aquesta és la seva història.