El rey de bastos

Aquesta antologia rescata vuit contes rellevants de la contracultura gai espanyola dels anys setanta, que van néixer amb la intencionalitat clara -com a molt del que feia el seu autor, Alberto Cardín- de subvertir valors, qüestionar-los i col·locar el que és marginal al centre. La ciutat de Barcelona, aquella ciutat llibertària anterior a la sida i la moguda madrilenya, és la protagonista d'alguns dels relats, que constitueixen una veritable guia màgica del seu ambient, alhora que un desenfadat estudi sociològic del món canalla i promiscu de la ciutat en aquells anys, poblat per boges, xulos i transvestits. Altres contes porten el lector a terres llunyanes -Mèxic, Marroc, Turquia, Àfrica Subsahariana-, reflex de l'interès de l'escriptor asturià per les homosexualitats exòtiques i les relacions entre homes procedents d'ètnies, àmbits socials i cultures diferents. Però tots traspuen un sentit de l'humor lúcid i incisiu, i es desenvolupen sota una mirada paròdica, corrosiva, irreverent i divertida, que exalça el que és marginal i riu, sense misericòrdia, de molts arquetips i models culturals i polítics, que, després de la mort del dictador, van estar vigents durant la transició espanyola. Com el lector comprovarà, aquests textos procaços, d'ameníssima i divertida lectura, ens permeten constatar, també, l'àmplia cultura que posseïa el seu autor, que els va sembrar de referències cinèfiles, etnològiques i camp que els converteixen en una biblioteca del que és diletant, allò bizarro i allò marginal, però també d'erudició.