El puente de los perros suicidas

Nova Orleans, 2021. John Kennedy Toole es regira en un munt d'escombraries. Sí, ho han endevinat. El geni literari més gran de Louisiana acaba de tornar a la vida en una ciutat hostil que, paradoxalment, ho idolatra. Mentre intenta comprendre la seva nova realitat i assaborir per fi la glòria literària que només se li va concedir a la seva mort, l'autor de La conjura dels necis s'endinsa en un món literari exempt de teologia i geometria que el repudia obertament. I alhora que intenta reconèixer-se entre el colorit impermutable del Mardi Gras o en l'aroma a gastronomia cajú del Barri Francès, el mirall maleït en què s'ha convertit Nova Orleans l'escup una vegada i una altra el reflex d'un grotesc i fracassat Ignatius Reilly. Llibreters, editors, agents literaris i fandomites irredents es barregen en aquesta sàtira social que sona a jazz i fa olor de santeria i vudú. Una novel·la que ens recorda la farsa política d'Evelyn Waugh, els absurds i desorientats personatges de PG Wodehouse o les absurdes tribulacions a què Tom Sharpe sotmet Wilt.