El profeta y la pandemia

El delicat tauler del Pròxim Orient s'ha vist sacsejat amb la crisi del Covid-19 i la caiguda dels preus al mercat del petroli, cosa que tindrà conseqüències a Europa, com sol ser habitual. El septuagenari conflicte israelianopalestí s'ha fragmentat en noves línies de falla a la regió. D'una banda, una aliança de nom profètic, l'"Acord d'Abraham", que va dels Estats Units a Abu Dhabi, del Marroc al Sudan passant per Israel i agrupant Egipte i Aràbia Saudita, recolzant el mariscal Haftar a Líbia i amb la vista posada a l'Iraq per allunyar-lo de l'òrbita de l'Iran. Una "triple entesa" a què s'ha donat el nom del profeta per legitimar l'agrupació de jueus, cristians i musulmans. D'altra banda, l'eix de la "germandat xiïta", que agrupa Gaza, Qatar, Turquia i Iran, amb presència a Síria, Líbia i Iemen, i el suport puntual de Rússia. Enmig d'aquestes convulsions sísmiques, Beirut salta pels aires, els refugiats arriben per onades a Europa, també militants integristes de forma clandestina, i el president turc, Erdogan, intenta convertir Istanbul al nou centre de l'Islam mundial. Mentrestant, el terrorisme islàmic ha tornat a colpejar a Europa en nom d'un gihadisme sense organització, emparat en xarxes socials disperses del món islàmic que encoratgen a seguir la lluita, quan a la Casa Blanca hi ha un nou llogater que ha de restaurar la confiança de els seus aliats. En la mateixa línia empresa al seu llibre "Sortir del caos", Gilles Kepel recolza les seves reflexions amb mapes i una cronologia que posen en perspectiva l'actualitat. Serveixen d'ajuda per comprendre-la i anticipar-se als canvis que, sens dubte, s'acosten, i que tindran conseqüències a tot el món ia Europa en particular.