El primer senador de Roma

En ple segle II abans de Crist, Roma és la màxima potència de la Mediterrània després d'haver derrotat la Cartago d'Aníbal i els poderosos regnes de Síria i Macedònia. No obstant això, malgrat la seva posició dominant, ja res no és suficient per als membres de les famílies senatorials, siguin Escipions, Claudis, Fabis, Licinis, Fulvis o Sulpicis. Arrossegats per l'ànsia d'incrementar el seu prestigi a través de gestes militars i l'obtenció del nombre més gran d'honors i dignitats, no dubten a servir-se d'intrigues, aliances i deslleialtats per satisfer apetits i ambicions personals. És el món, fet i fet, d'uns emergents Escipió Emilià i Api Claudi Pulcre, o d'uns joves Tiberi i Cayo Sempronio Graco, néts d'Escipió Africà i fills de Cornelia, la llevadora exemplar. És, també, el temps d'un ancià i àcid Marco Porcio Catón, qui a les raneres de la seva vida farà famós el cèlebre "Carthago delenda est", Cartago ha de ser destruïda.