El poeta que liberó París

Manuel Lozano esgota els últims mesos de vida en una residència als afores de París. Ha de prendre una decisió: tornar a Espanya o quedar-se a França, on es va veure obligat a reinventar-se després de la Segona Guerra Mundial. Perquè Manuel Lozano no es rendeix. Molt jove, es va vincular a moviments sindicals i anarquistes, i aviat, després de la revolta militar del juliol de 1936, convertit en objectiu per als colpistes, va prendre les armes al bàndol republicà. Pròfug al nord d'Àfrica, va passar per diversos camps de concentració francesos i va patir una nova derrota al front amb l'exèrcit de la França Lliure. I llavors va arribar La Nou, companyia amb què va desembarcar a Normandia l'estiu del 1944, va alliberar París i Estrasburg i va prendre el Niu de l'Àliga de Hitler. En Manuel va ser un heroi més, com tots aquells forners, mestres, obrers o jornalers del camp marcats pel dolor, la pèrdua d'éssers estimats i l'anhel de trobar-se amb els seus.