El óxido del cielo

"El óxido del cielo" embasta amb una agulla invisible literatura de viatges, novel·la, assaig antropològic, poesia... El narrador és espectador privilegiat de la màgia que tanca la vida dels seus protagonistes, d'un paisatge i una cultura que desapareixen silenciosament davant els nostres ulls. Alejandro López Andrada dóna veu a la naturalesa i als habitants d'un món rural ja llunyà, que roman en un racó deshabitat de la nostra memòria. Així mateix, aixeca acta de la lenta però irrefrenable ocàs d'una activitat que en temps va resultar essencial, com és la mineria.