El oficio de vivir

Iniciat el 6 d'octubre de 1935 durant la seva tancada per motius polítics, aquest diari va acompanyar Cesare Pavese fins al 18 d'agost de 1950, nou dies abans de la seva mort, i es va convertir gradualment al lloc on confiar pensaments sobre l'univers de l'escriptor i de lhome. Amarg, irònic, poques vegades serè, ofereix al lector una meditació sobre la vida, la soledat, els records i l'art conduïda amb un enorme rigor intel·lectual. Alhora, pàgina a pàgina deixa constància del seu incessant desenvolupament poètic-literari, l'evolució, en suma, d'un personal ofici de viure. Pavese va deixar un testament vital que amb el temps s'engrandeix encara més i que com el traductor i poeta Ángel Crespo descrivia supèrbiament "posseeix la virtut dels grans clàssics, és a dir, convertir una existència íntima en una cosa universal, ja que la vida que Pavese escriu a L'ofici de viure és la de l'home contemporani, el del segle XX, lligat als dubtes i a l'angoixa permanent, un home que pregunta tot el temps: però què fem aquí?". Una de les grans figures literàries i intel·lectuals de la primera meitat de segle, la seva carrera com a novel·lista, poeta i crític va contribuir decisivament a definir tant la cultura de l'època com la de generacions successives, entre les quals segueix ressonant de manera extraordinària el diari a el que va destil·lar una manera única d'entendre i reflexionar sobre el món.