El naranjal y la garza

Any 1496. La infanta Joana es dirigeix ??a Flandes per casar-se amb l'arxiduc Felip d'Habsburg. Amb ella viatja el joc trobat, una baralla poètica que la reina Isabel li ha regalat. Els cartes retraten les dames que els juguen amb quatre sorts: un arbre, una au, un refrany i un romanç. A Juana la representen el taronger, en al·lusió al casament, i l'elegant agró, que exalta la seva bellesa. La núvia parteix de Castella disposada a complir els designis dinàstics dels reis. S'emporta amb ella dues de les seves dames més estimades, la senyora María Manuel, rosa efímera; i donya Ana de Beaumont, cyprès sempre verd. El relat acompanya les tres dones des de la seva arribada a Flandes fins al nomenament, el 1500, de Joana com a hereva de les corones de Castella i Aragó. Aquests cinc anys el joc trobat els serveix d'oracle il·lícit i de consol. Els cartes entretenen les amigues els dies plujosos, prediuen la sort d'amors i les guien a l'embolic d'intrigues cortesanes. Els palaus flamencs són autèntics bullidors de maquinacions que posen a prova el matrimoni de Juana i el futur de la dinastia Trastámara. Els Reis Catòlics volen aïllar França, però Felip discrepa i veu a la seva esposa castellana l'instrument perfecte per oposar-se a la voluntat dels seus sogres. Aquests són, per a Joana, els anys decisius: passa de ser una jove obedient a una princesa que cal controlar. La mort dels seus germans l'ha convertit en una hereva inesperada i en porta d'entrada dels Habsburg a Espanya. I el joc trobat ens ho explica tot.